ECOECLIPSE és una iniciativa coordinada per Airam Rodríguez, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), i Irene Mendoza, investigadora de la Universitat de Sevilla. El projecte ha mobilitzat més d’un centenar d’investigadors, naturalistes i voluntaris, que instal·laran gravadores en més de 300 punts d’Espanya i Portugal seguint un protocol comú. A través del web oficial d’ECOECLIPSE, les persones i entitats interessades poden conèixer el projecte i participar tant en la xarxa experta d’enregistrament bioacústic com en les accions de ciència ciutadana.

A les Illes Balears, IRBI ha desplegat 20 equips, 13 gravadores AudioMoth i 7 Song Meter Micro de Wildlife Acoustics, distribuïts entre Mallorca i Menorca. En aquesta iniciativa també participa l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), que ha instal·lat 22 equips més, 12 a Mallorca i 10 a Eivissa. Aquest desplegament permet estendre la xarxa de seguiment a Mallorca, Menorca i Eivissa, i sumar les dades obtingudes a les Illes Balears a l’ampli esforç de mostreig que es desenvolupa simultàniament a la península Ibèrica.

La participació d’IRBI en ECOECLIPSE es fonamenta en la seva trajectòria en l’estudi i la conservació de la biodiversitat insular, especialment en el seguiment dels quiròpters. L’entitat desenvolupa projectes d’estudi i seguiment de ratapinyades a les Illes Balears i col·labora habitualment amb administracions públiques i entitats científiques. La seva incorporació a aquesta iniciativa permet aportar experiència de camp, gravadores i coneixements sobre la fauna insular a una xarxa científica d’àmbit estatal.

La contaminació lumínica a les proximitats de les colònies de cria afecta especialment els joves volanders durant el període d’emancipació, principalment al mes de juliol, provocant que alguns exemplars es desorientin i acabin caient en zones urbanes, on molts d’ells acaben morint. Durant el seu primer vol nocturn cap a la mar, les baldritges atretes per les llums artificials queden desorientades a les àrees il·luminades, sobrevolant reiteradament aquestes zones fins a caure a terra exhaustes. Una vegada en terra, els exemplars joves s’enfronten a nombrosos perills, com col·lisions, atropellaments o una major vulnerabilitat davant depredadors, especialment els moixos.

Tot i que el nombre de joves afectats per aquest fenomen no és especialment elevat, en una espècie tan amenaçada resulta fonamental reduir al màxim la mortalitat derivada de causes antropogèniques. Per aquest motiu, des de l’entitat Iniciativa de Recerca de la Biodiversitat de les Illes (IRBI) es considera prioritari desenvolupar campanyes de rescat i sensibilització durant el període d’emancipació dels joves, amb l’objectiu de minimitzar la mortalitat induïda per la contaminació lumínica i millorar el coneixement sobre la incidència real d’aquesta problemàtica.

La baldritja està considerada l’au marina més amenaçada d’Europa i catalogada per la UICN com En Perill Crític d’Extinció. Aquesta espècie, endèmica de les Illes Balears, afronta principalment amenaces derivades de les captures accidentals en arts de pesca i de la presència de depredadors introduïts a les seves colònies de cria. A l’illa de Menorca conserva un reduït nucli reproductor, estimat en unes 300 parelles, localitzat principalment als penya-segats marins de la Mola de Maó, a més d’una petita població a l’illot de l’Illa de l’Aire i alguns assentaments dispersos a la zona de la Mola de Fornells i el Cap de Cavalleria.

Des de l’any 2017, l’entitat Iniciativa de Recerca de la Biodiversitat de les Illes (IRBI) desenvolupa un programa de seguiment de la població reproductora dels penya-segats marins de la Mola de Maó, en col·laboració amb altres entitats i administracions públiques. Dins aquest programa es duen a terme campanyes d’anellament científic i marcatge amb geolocalitzadors instal·lats en exemplars adults, amb l’objectiu d’estudiar els seus moviments migratoris fora de l’època reproductora. Paral·lelament, IRBI impulsa des de fa anys diferents accions de sensibilització, divulgació i recerca sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre la fauna silvestre, amb especial atenció a la baldritja.

Aquesta crida té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania perquè, en cas de trobar un exemplar d’au marina a terra, s’avisi l’organisme competent. Es recomana telefonar al 112 per contactar amb els centres de recuperació de fauna salvatge, essent important facilitar informació sobre la localització exacta on s’ha trobat l’animal i el seu estat. L’au s’ha de recollir amb cura, preferiblement utilitzant una tovallola o una peça de roba similar, i introduir-la dins una capsa ventilada fins que pugui ser recollida pel personal especialitzat. Així mateix, també és especialment important comunicar la troballa d’exemplars morts, ja que aquesta informació permet millorar el coneixement sobre el nombre d’aus afectades i identificar les zones on aquesta problemàtica presenta una incidència més elevada.

Les ratapinyades constitueixen actualment els únics mamífers autòctons terrestres presents a Menorca, on s’han citat fins a 16 espècies. Això converteix l’illa en un territori d’especial rellevància per a aquest grup faunístic, tant per la seva elevada diversitat com per acollir algunes de les colònies més importants de les Balears, especialment d’espècies cavernícoles. Així mateix, sis de les espècies presents a Menorca estan incloses en l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. En l’àmbit estatal, el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades (CEEA) inclou Myotis capaccinii en la categoria «En perill d’extinció», mentre que Rhinolophus ferrumequinum, Myotis emarginatus i Miniopterus schreibersii hi figuren com a «Vulnerables».

A escala global, els quiròpters es troben entre els grups faunístics més amenaçats. Diversos estudis científics assenyalen que les seves principals amenaces inclouen la pèrdua i la fragmentació de l’hàbitat, les molèsties als refugis, la contaminació lumínica i el desenvolupament d’infraestructures energètiques, com els aerogeneradors.

En aquest context, diverses aportacions científiques recents han demostrat que els parcs fotovoltaics poden afectar les ratapinyades. Aquestes investigacions han evidenciat que aquest tipus d’instal·lacions pot reduir-ne l’activitat, especialment a l’interior dels recintes, així com alterar-ne el comportament de vol i d’alimentació. A més, alguns estudis indiquen que els panells solars poden interferir en el seu sistema d’ecolocalització, ja que les superfícies llises poden ser interpretades com a masses d’aigua o espais oberts, cosa que genera respostes errònies i redueix l’eficiència en la caça. Així mateix, s’ha observat que aquestes infraestructures poden provocar una pèrdua funcional d’hàbitat i dificultar els desplaçaments entre els refugis i les zones d’alimentació. Aquest aspecte és especialment rellevant a Menorca, on les ratapinyades fan moviments que poden abastar grans distàncies dins l’illa. La fragmentació del territori i l’alteració d’elements clau del paisatge poden interrompre aquestes rutes i comprometre la viabilitat de les seves poblacions. En aquest sentit, des d’IRBI se subratlla que Menorca és especialment sensible a aquest tipus de transformacions del territori i s’adverteix que el desenvolupament mal planificat d’instal·lacions fotovoltaiques pot comprometre les poblacions de ratapinyades, especialment si contribueix a la pèrdua de connectivitat entre les àrees de refugi i les zones d’alimentació.

D’altra banda, des d’IRBI es valora positivament el desmantellament recent del parc eòlic des Milà, que, després d’anys de funcionament, es trobava deteriorat i havia deixat de complir una funció eficient. Cal assenyalar que els aerogeneradors s’han convertit en una de les principals amenaces per als quiròpters a escala global a causa de les col·lisions amb les pales, un impacte àmpliament documentat en la literatura científica. Des d’IRBI no es té constància que s’hagin duit a terme estudis específics i continuats sobre la seva incidència en les ratapinyades, tal com seria necessari. Diverses investigacions han demostrat que els aerogeneradors causen una elevada mortalitat en diferents espècies, per la qual cosa resulta raonable considerar que el parc des Milà podria haver generat casos similars. Cal destacar que a Menorca s’han documentat casos de col·lisió d’aus rapinyaires amb aerogeneradors, com el milà reial, una espècie amenaçada a l’illa, fet que reforça la necessitat d’avaluar rigorosament els efectes d’aquestes instal·lacions sobre la biodiversitat. En aquest context, IRBI considera necessari que, de cara al futur, s’eviti la instal·lació de parcs eòlics a Menorca quan puguin suposar un risc per a la fauna, especialment per a la comunitat de quiròpters. En els casos en què es plantegin projectes d’aquest tipus, és imprescindible fer estudis d’impacte ambiental rigorosos que incloguin específicament les ratapinyades.

IRBI defensa el desenvolupament de les energies renovables a l’illa com a part essencial de la transició energètica, especialment en el context actual de crisi energètica i de la necessitat d’avançar cap a un model basat en la producció pròpia i renovable. No obstant això, fa una crida a una planificació rigorosa del territori, encara més en un territori com Menorca, declarada Reserva de Biosfera per la UNESCO, prioritzant l’ocupació d’espais ja transformats i minimitzant al màxim l’afecció sobre el sòl rústic. En aquest sentit, és fonamental situar les instal·lacions fotovoltaiques a prop dels nuclis urbans i dels punts de consum, evitant infraestructures allunyades que requereixin llargues esteses elèctriques, amb el consegüent impacte territorial. Així mateix, IRBI considera prioritari fomentar la instal·lació de plaques solars en cobertes, tant en l’àmbit privat com en el públic, així com en aparcaments, tal com s’està desenvolupant de manera encertada en alguns nuclis de Menorca i en determinats centres comercials. Alhora, assegurar la continuïtat del territori natural i rural, com el mosaic agropecuari que ha modelat l’illa, és clau per preservar-ne la biodiversitat, ja que aquests paisatges afavoreixen un gran nombre d’espècies, com els quiròpters. Evitar-ne la fragmentació constitueix, per tant, una garantia per a la seva conservació. Aquest canvi necessari de model energètic ha d’integrar de manera efectiva la conservació de la biodiversitat i la protecció del paisatge menorquí, evitant que la transició energètica suposi noves pressions sobre el territori.

En aquest context, IRBI considera que la transició energètica no s’ha de centrar únicament en la generació d’energia, sinó que ha d’anar acompanyada, de manera paral·lela, de polítiques actives de reducció del consum energètic, un aspecte que actualment no s’està reflectint prou a Menorca. Per això, fa una crida a impulsar mesures més responsables en l’ús de l’energia a l’illa. En aquest sentit, és fonamental avançar cap a una reducció de l’enllumenat públic excessiu i apostar per sistemes d’il·luminació més sostenibles, optimitzant la potència i l’espectre de la llum emesa per minimitzar-ne l’impacte sobre la biodiversitat. Menorca compta amb un cel nocturn reconegut com a Destinació i Reserva Starlight des de 2019, precisament pels seus baixos nivells de contaminació lumínica; tanmateix, en determinades zones urbanes persisteixen nivells elevats d’il·luminació artificial que s’han de corregir. La contaminació lumínica no només suposa un malbaratament energètic, sinó que altera els ecosistemes nocturns i afecta espècies com les ratapinyades i altres grups faunístics l’activitat dels quals depèn de la foscor, a més de tenir efectes negatius sobre la salut humana. Un cas destacat a Menorca és el de la baldritja (Puffinus mauretanicus), espècie endèmica i en perill crític, els joves de la qual, durant la primera sortida dels nius, poden veure’s atrets i desorientats per la il·luminació artificial i quedar exposats a col·lisions i depredació. Per tot això, IRBI insisteix en la necessitat d’integrar polítiques de reducció del consum energètic i de disminució de la contaminació lumínica dins el canvi de model energètic, garantint la protecció del cel nocturn menorquí i de la seva biodiversitat.